Mercaders de mòmies. El mite de la mumia dins el context cultural i comercial de l’Edat Moderna

    • Conferencia sobre Historia
    • ELISABETH GARCIA MARRASÉ

      Fundació Arqueològica Clos-Museu Egipci de Barcelona.
      Màster Oficial en Estudis Històrics, UB. Membre del GEHMO (Grup d’Estudis Històrics del Mediterrani Occidental) de la Universitat de Barcelona

    • Fundació Arqueològica Clos
    • 7 de junio de 2018 a las 19h

Al bell mig de l’imaginari renaixentista, on l’embalsamament gaudia d’un halo mitificador, cal situar les mòmies egípcies a mercè d’un context cultural i comercial que les tenia per remei medicamentós.

Bon nombre de metges i cirurgians eren afins a la creença de que els cossos vius podien guarir-se amb cossos morts, no sempre sencers sinó com a part de composicions farmacològiques que, sovint, es resolien sota la prescripció de carnemomia. Es tractava d’una creença posseïdora d’un fort caràcter màgic i, a més, prèvia a la doctrina paracèlsica. Era el resultat del que antuvi havien elogiat Dioscòrides i Plini el Vell, glossadors de les virtuts del betum, producte de Pèrsia molt preuat a l’Antiguitat, que passà a ser conegut com a mumia.

La confusió es donà perquè a l’antic Egipte el cos dels finats s’untava durant la momificació amb resines i olis que, un cop dessecats, prenien l’aspecte de betum natural. Aquesta aparença no sols comportà la substitució del terme egipci sah (‘cos embalsamat’) pel persa mumia; també motivà, des de temps medievals, la conversió de les mòmies en producte comercial i el sorgiment del seu mercadeig (a voltes, contraban).

Ara bé, en aquesta conferència veurem fins a quin punt les mòmies que arribaven fins a fires i boticas d'arreu no sempre eren antigues, entrant aquí en joc les arts de la falsificació...

Este sitio web utiliza cookies. Si continuas navegando consideramos que aceptas su uso. Obtener más información .