En els confins del perill. Pirates i corsaris a la Catalunya moderna

“Moros a la costa!”. El segle XVI fou l’època de plenitud de la pitareria i el corsarisme. Turcs i barbarescos, sobretot d’Alger, van escometre de forma sovintejada i recurrent tot el litoral català. Les fustes de moros cercaven queviures, riqueses i, sobretot, homes, dones i infants als quals poder capturar per obtenir-ne un rescat. La defensa davant els atacs va tenir com a punts destacats la fortificació d’esglésies (a la imatge, Santa Maria de Pineda de Mar), i l’aixecament o consolidació de torres de guaita i de defensa. Van ser tantes que van donar origen a “la costa torrejada”.

La persistència del problema arribà a provocar el desdoblament de pobles a la recerca de una mínima seguretat. El Maresme en forneix molts exemples. I és que, de fet, la victòria naval sobre els turcs otomans al golf de Lepant, l'octubre de 1571, no esdevingué decisiva...