Kèmit. La negritud egípcia, a debat

DR. FERRAN INIESTA. Historiador d’Àfrica. Fundador del Centre d’Estudis Africans i la revista científica Studia Africana

Des de fa dos segles, l’Egiptologia està dominada pels seguidors dels germans Champollion, almenys pel que fa als grans trets interpretatius. Un corrent minoritari, però, ha dissentit sempre de la versió que afirma que els habitants d’Egipte eren una raça ‘caucasoide’ (Champollion, Maspéro) o ‘mediterrànida’ (Sergi, Cervelló) que és encara, avui en dia, la tesi acadèmicament dominant. Ara bé, cal parlar també dels objectors del passat (Lepsius, Homburger) i els del present (Diop, Bernal), així com de tots els investigadors no adscrits que pensen que el món egipci antic fou genuïnament africà (Leclant, Duquesne, Lequellehec). El debat és ben lluny de resoldre’s, però convé tenir-lo en compte (Fauvel, Lefkovitz enfront de Bernal i Obenga). En ple segle XXI no es pot seguir fent de Kèmit una anomalia cultural, al marge del seu entorn històric, perquè això és ja una aberració científica. Els coneixements actuals lingüístics (Ansélin, Ndigi), històrics (Clarke, Asante) i antropològics (De Heusch, Tomàs) neguen una lectura ‘semítica’ i impossibiliten seguir ignorant el neolític nilo-saharià, base comuna de l’antic Egipte i de l’Àfrica negra que avui coneixem molt millor.