L’arquitectura funerària a l’antic Egipte

DE CLUB A CLUB.

Les tombes, les piràmides i els temples formaven part del món en el què els egipcis varen intentar procurar-se un espai sagrat per arribar a la immortalitat. Pels antics egipcis la mort física no és el final, és un trànsit d’una vida a una altra; de la vida en aquest món a la vida eterna al Més Enllà. Els monuments funeraris funcionen com a recordatori de la mort. El difunt, una vegada enterrat, podia existir gràcies a la màgia de les representacions i els textos de la tomba que li anaven proporcionant les seves necessitats. Sense les imatges i els textos representats a temples i tombes, aquests monuments només serien atractius a la vista però ja no tindrien ànima. La tomba no era l’únic lloc on el difunt es relacionava amb els ancestres; capelles, temples, festivals i banquets eren altres focus per comunicar-se amb els morts o fer rituals relacionats amb ells.