Thot i Ptah. La metafísica egípcia al IV i el III mil•lennis

Des dels temps de la formació de Kèmit, durant les cultures de Nagada, es varen confrontar al país del Nil dos vessants de pensament: el primer, de fonaments africans, era el relatiu a la concepció de la multiplicitat al voltant de Thot i l’Ogdòada d’Hermòpolis; el segon, d’origen mesopotàmic, es basava en l’exclusivitat d’Àtum d’Heliòpolis. Ara bé, la sensibilitat africana per la diversitat i l’asiàtica per la unitat excloent s’intentaren conjugar en un intent –parcialment reeixit– que consistí en la cosmovisió política elaborada a Memfis entorn de l’Ennèada de Ptah. Més tard, les dinasties solars del Regne Antic varen trencar el pacte que Narmer havia intentat, cap a l’any 3300 aC, amb la teologia memfita. La conferència examinarà aquesta contraposició afro-asiàtica de pensaments i desvetllarà quin dels dos acabà imposant-se a Egipte, en cas de que n’hi hagi un que ho aconseguís.