17-11-2022 Trossos que, malgrat tot, diuen molt. Dos-cents anys de l’excepcional troballa del Cànon Reial de Torí

Eclipsada pel centenari del descobriment de la tomba de Tutankhamon i, així mateix, pel bicentenari del desxiframent de la Pedra Rosetta, una altra fita egiptològica demana a crits rebre enguany l’atenció que bé es mereix. Es tracta de l’episodi protagonitzat l’any 1822 per l’italià Bernardino Drovetti arran d’aparèixer, sembla ser que a la necròpolis tebana, un papir que conté el llistat reial possiblement més exhaustiu i que, en conseqüència, hauria de convertir-se en una font cabdal per a l’estudi històric-polític de l’antic Egipte: el denominat Cànon Reial de Torí. El complex context en què s’insereix aquesta troballa (el sorgit de les relacions entre el Piemont natal de Drovetti amb la França revolucionària, i el previ a la unificació italiana de mitjan segle XIX), és un panorama convuls que està ―simbòlicament― en concomitància amb els avatars que, punt i hora aparegué el papir, hauria d’experimentar un suport tan fràgil com és aquest. Datat ―no sense dubtes― del regnat de Ramsès II (dinastia XIX) i escrit en hieràtic (en ambdues cares, ocupant el recto un text de caire administratiu, mentre que al verso hi ha la llista reial pròpiament dita), d’ençà la seva sortida d’Egipte fins a ingressar al Museu Egipci de Torí passà de ser un document relativament intacte a un veritable trencadís, tant pels danys que sofrí com pel lamentable estat de desintegració i fragmentació que acabà tenint. En aquesta conferència acompanyarem el cèlebre papir en l’intens periple, des que sortí a la llum i entrà a formar part de la primerenca col·lecció de Drovetti, fins al mig centenar de trossos que avui dia es conserven sota vitrina i que, malgrat tot, diuen molt, posant en valor la transcendència d’aquest llistat desobirans faraònics respecte d’altres afins quant a contingut.