Les epidèmies a la Catalunya medieval

  • Finalitzat
    • Conferència sobre Història
    • Dimecres 4 de maig 2016, 19 hores

      Les epidèmies a la Catalunya medieval

      DR. ALBERT ISIDRO. Traumatòleg de l’Hospital Universitari Sagrat Cor de Barcelona. Paleopatòleg

      IDIOMA: CATALÀ

    • Fundació Arqueològica Clos
    • 4 de maig de 2016 a les 19 hores

A l’Edat Mitjana, la Ruta de la Seda no tan sols va portar mercaderies exòtiques cap a Europa. Provinent de les estepes de l’Àsia Central, una nova malaltia arribà a una Europa feble que havia patit diversos episodis de fam. Es tractava de la Mort Negra. La primera escala d’aquesta greu patologia fou a Constantinoble, capital de l’Imperi bizantí. Des d’allà s’estengué ràpidament per tota la conca mediterrània, via Marsella i Gènova. El 24 d’abril de 1348, Jacme d’Agramont, metge i professor de la Universitat de Lleida, comunicava a les autoritats l’absoluta importància de la nova epidèmia. Ara bé, tot i ser la més mortífera, aquesta no fou l’única epidèmia que patí Catalunya durant l’època medieval i moderna. El Mal de Nàpols (sífilis venèria), el còlera, la Pesta Blanca (tuberculosi), el paludisme, la verola, la ràbia i altres malalties infeccioses assoliren, en diversos graus, la categoria d’epidèmia fins al punt de que algunes ciutats europees arribaren a perdre un 80% de la seva població.

Aquest lloc utilitza cookies. Si continueu navegant considerem que accepteu el seu ús. Obtenir més informació.