Moscou, la Tercera Roma, i Sant Petersburg, la finestra a Europa

Abans de 1453, Rússia i Bizanci havien tingut moltes desavinences. No obstant, quan Constantinoble, la Segona Roma, va caure a mans dels otomans, i l’Església ortodoxa es va quedar sense el seu protector, Moscou no va tenir cap inconvenient en autoproclamar-se Tercera Roma i, per tant, nova patrona dels ortodoxos del món. Ara bé, la situació geogràfica de Moscou no era la més idònia per a les ambicions universalistes dels nous tsars de Rússia que, com a hereus de Bizanci, volien ser acceptats pels monarques europeus. Calia, doncs, apropar-se a Europa.

Per aquest motiu, cansat de la fredor de la sempre gèlida Moscou, el tsar Pere el Gran va decidir l’any 1703 fundar una ciutat que li servís de balcó vers els refinaments i la sofisticació de les corts europees.