30-06-2021 ACTIVITAT HÍBRIDA: Saqqara. El Serapeu i els cementiris d’animals sagrats. Tombes saïtes i perses (RAE LIII)
-
newFinished -
- Lecture about Ancient Egypt
-
PROF. LUIS MANUEL GONZÁLVEZ
Egiptòleg i arqueòleg. Conservador del Museu Egipci de Barcelona. Director de la Missió Arqueològica a Sharuna. - Fundació Arqueològica Clos
L’any 1851, inspirat pel text del geògraf grec Estrabó, Auguste Mariette va descobrir el Serapeu, el lloc d’enterrament dels toros Apis, amb un extens repertori d’esteles commemoratives i una vintena d’enormes sarcòfags monolítics.
El que es considera com l’animal sagrat més emblemàtic dels egipcis no estava sol: treballs arqueològics posteriors han permès identificar sota el desert de Saqqara quilòmetres de galeries i cambres amb animals momificats; milions de babuïns, gats, gossos, ibis, falcons, xacals, i d’altres espècies testimonien de manera aclaparadora el fort arrelament del culte als animals sagrats durant els darrers segles de la civilització faraònica.
Finalment, entre els monuments característics de la Baixa Època s’ha de fer menció de les tombes saïtes i perses i els seus sofisticats sistemes de seguretat.
Saqqara, un jaciment tradicionalment associat al Regne Antic, continuarà utilitzant-se en èpoques posteriors.
Així doncs, com a confirmació de que Memfis va mantenir el seu rol de capital econòmica del país, molts personatges importants del Regne Nou varen construir les seves tombes a Saqqara.
Destaquen els hipogeus de l’àrea del Bubasteion (el d’Aper-el, visir d’Akhenaton, o el de Maia, nodrissa de Tutankhamon) i, més destacades des del punt de vista arquitectònic, les singulars tombes-temple que formen un extens conjunt al sud del complex funerari d’Unas.
Entre aquestes hi figuren la del General de l’Exèrcit al servei de Tutankhamon, el futur faraó Horemheb, la del tresorer Maia (regnat de Tutankhamon), o les d’alguns dignataris ramèssides (Paser o Tia).