Claudi, l’emperador que volia ser historiador

L’emperador Claudi va regnar entre els anys 41-54 dC, just després del conflictiu govern de Calígula, el seu nebot. Claudi no era un dels candidats favorits a la successió imperial i, de fet, es formà com a historiador atès que les seves condicions físiques (entre altres coses, era tartamut) el descartaven com a possible emperador.

Tanmateix, quan va accedir al poder es convertí en un polític molt eficient, posant al dia l’administració romana, expandint les fronteres de l’Imperi i iniciant la conquesta de la Britània. La tradició historiogràfica, però, va ser força cruel amb el personatge. Presentat com un titella de les seves esposes, o com un golafre, es convertí en objecte de burla ja en el seu temps. La vida de Claudi no pot deslligar-se de la recreació que als anys 1930 en féu Robert Graves, objecte de la mítica sèrie televisiva de la BBC.

En aquesta conferència analitzarem les dades històriques d’aquest emperador, personatge clau en la consolidació del sistema imperial romà, que tot i voler ser historiador, acabà essent un dels homes més poderosos del món antic.