Els dimonis del nord: els víkings i les fronteres de la Cristiandat de l’Alta Edat Mitjana

L’any 796 saltà la notícia que el monestir anglo-saxó de Lindisfarne havia estat destruït per saquejadors escandinaus. Aquell fet indicava que les poblacions de l'Europa cristiana s'haurien d'anar acostumant a patir atacs cada vegada més freqüents. A mitjan segle IX, les incursions nòrdiques arribaren a amenaçar París, i, fins i tot, Constantinoble. Als descendents de Carlemany, la incapacitat de combatre-les de manera eficaç els féu perdre autoritat davant dels seus súbdits.

Pels emperadors bizantins, en canvi, les bandes invasives es convertiren aviat en una excepcional font de reclutes per a les unitats d'elit dels seus exèrcits. Però qui eren aquells bandits? Què els impulsava a sumar-se a les anomenades expedicions pirates o “vikingues”? I, sobretot, quin impacte van tenir la seva aparició i les seves accions sostingudes sobre les potències cristianes de l'època?

Amb la present conferència es vol donar resposta a aquestes i altres preguntes sobre l'encara avui fascinant passat dels víkings.