UNA NOVA MIRADA ALS CLÀSSICS: La mort a la literatura romana

    • Lecture about Classical antiquity
    • MÒNICA MIRÓ I VINAIXA

      Llicenciada en Filologia Clàssica i en Filologia Romànica. Màster en Història de les Religions

    • Fundació Arqueològica Clos
    • 11 of february of 2020 to 19 h

La literatura parla de la vida..., però també de la mort, el seu final segur. Un poema epigràfic llatí adverteix amb aquestes paraules: “No som ni hem estat res. Els mortals, fixa-t’hi bé, lector, de pressa tornem del no-res al no-res”.

La mateixa idea de la fugacitat del temps és recollida pel poeta romà Catul en uns versos coneguts: “Els sols poden pondre’s i tornar a sortir; a nosaltres, quan se’ns pongui la breu llum de la vida, ens tocarà dormir una nit perpètua”. Tota la vida es redueix, després de la mort, a pols i ombra, com recorda Horaci: “Nosaltres, quan haurem baixat allà on és el pare Eneas, on són el ric Tul·lus i Anc, serem pols i ombra”.

Tanmateix, aquesta visió nihilista de la mort és, en alguns casos, matisada. La poesia, aleshores, esdevé mitjà d’immortalitat i de pervivència. Així ho expressa Properci en un poema memorable: “Els Manes són alguna cosa, la mort no tot ho acaba” i, en la mateixa línia, Horaci, de nou, proclama: “Jo no moriré del tot”, car sap prou bé que, encara que el poeta sigui mortal, l’excel·lència de l’obra el farà escapar de l’oblit.

Abordar la presència de la mort en la literatura romana culta i popular és la comesa d'aquesta conferència.

This space uses cookies. If you continue to browse we shall consider this use acceptance the use of cookies. Receive more information.