28-02-2023 L'antic Egipte en el teatre de l'Espanya moderna. El cas de Rojas Zorrilla i Los áspides de Cleopatra de 1645

  • Finalizado
    • Conferencia sobre Antiguo Egipto
    • Dra. Elisabeth Garcia Marrasé. Doctora en Història, especialista en Història Cultural. Professora a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Oberta de Catalunya

    • Museu Egipci de Barcelona
    • 28 de febrero de 2023 a las 19.00

De la recepció cultural egípcia experimentada en època moderna i la suggestió que l’antic Egipte exercí en l’Espanya dels segles XVI i XVII ni tan sols se n’escapà el món teatral. És més: el ressò que l’element egipci tingué dins la dramatúrgia reverberà en modes ben diversos. Així, al XVI tant hi podem trobar el to solemne i didàctic del drama escolar fet a partir de la segona generació jesuïta (Egipte hi era un motiu recurrent en les representacions del cicle bíblic de Josep l’egipci, amb decorats d’inspiració faraònica), com un to popular i jocós al voltant de la carnemomia, tòpic literari emprat per nombrosos autors del Cinc-cents, entre ells el sevillà Lope de Rueda a Quatro comedias y dos coloquios pastoriles (València, 1567). A cavall del XVI al XVII, Lope de Vega s’encarregà de dur el teatre espanyol al seu zenit, posicionant-lo al capdavant de la dramatúrgia europea; i, situats ja de ple al XVII, Calderón, Moreto i Rojas Zorrilla s’erigiren en els dramaturgs més aclamats del moment i, a finals de la centúria, els més representats. Qui encapçala aquesta tríada del Sis-cents―Calderón― fou el literat creador d’un estil propi que, desmarcant-se del de Lope, influiria profundament la producció dels altres dos. A la conferència ens fixarem en el segon: el toledà Francisco de Rojas Zorrilla (1607-1648), a col·lació de Los Aspides [sic] de Cleopatra, apareguda per primer cop a Segunda parte de las Comedias (Madrid, 1645). Basada en una Historia de Marco Antonio y Cleopatra, última reyna de Egipto (Saragossa, 1639) d’Alonso de Castillo Solórzano, l’obra de Rojas vingué a ser una alternativa a Antony and Cleopatra, la cèlebre tragèdia ―però no pas la primera en temàtica cleopàtrica― de Shakespeare, escrita entre 1606-1607, no publicada fins a 1623, i albirada a l’empara de Vida d’Antoni, la font d’autoritat plutarquiana. En aquesta conferència, doncs, ens endinsarem per les bambolines del teatre del Segle d’Or des d’una òptica poc habitual i prou desconeguda.

[Totes les conferències de Club s'ofereixen simultàniament en format en línia i presencial]