L’emperadriu Zoè i els drames de la cort bizantina

  • Finalizado
    • Conferencia sobre Antigüedad tardía
    • PROF. DR. CARLES BUENACASA

      Doctor en Història Antiga. Especialista en Món Clàssic i Antiguitat Tardana

    • Fundació Arqueològica Clos
    • 14 de diciembre de 2017 a las 19h

Al segle XI, en el confins orientals d’Europa, Zoè, una princesa porfirogènita, va ascendir al tron de l’Imperi bizantí, un estat al qual pocs a Europa reconeixien la seva legitimitat com hereus de Roma.

El llarg regnat de Zoè, de quasi un quart de segle (1028-1050), es caracteritzà per una successió de matrimonis que, en part, ella va procurar “abreujar”, sempre amb l’objectiu de no perdre un tron que li pertanyia, però al qual no podia seure si no era acompanyada d’un espòs:

«Llavors, per primera vegada en el nostre temps, es va veure al gineceu convertit en consistori imperial» (Miquel Psel·lus).

Avui dia, Zoè encara ens contempla, petrificada en el temps, en un dels mosaics que decoren les parets de Santa Sofia, a Istanbul, i que ben aviat complirà el seu primer mil·lenari.