Camp i ciutat, ciutat i camp. Diàleg i confrontació a la Catalunya moderna entre dues visions no sempre clares (Part I)

  • Fin
    • PROF. DR. VALENTÍ GUAL

      Doctor en Història Moderna. Professor de la Universitat de Barcelona

    • Fundació Arqueològica Clos
    • 5 de octobre de 2017 à 19h

Al seu pas el 1511 per terres catalanes, Francesco Guicciardini es sorprengué de només trobar-se “alguns pobles esparsos” més enllà de Barcelona, circumstància que el portà a titllar els boscos catalans de solitaris, perillosos i farcits d’“assassins”.

Una imatge, la de l’ambaixador i viatger florentí, similar a la tinguda més tard pel venecià Segismondo Cavalli (1567) o pel flamenc Henri Cock (1585), que s’endugueren la visió d’un territori quasi desèrtic.

Passat un segle, el 1685, el jesuïta olotí Manuel Marcillo descrivia el Principat com una “ciudad continuada”. Què havia succeït?

Aquesta és la primera de dues conferències en què veurem com la divisió entre camp i ciutat no és tan fàcil quan es tracta d’època moderna.

La d’avui es centrarà en el món rural, dibuixant el complex entramat on convergiren des del país despoblat en què s’havia convertit la Catalunya del segle XVI; el poble assetjat per una guerra àgil, cruel i quotidiana com fou la derivada del bandolerisme; fins al món dels masos, de l’agricultura i dels conreus; sense oblidar el vessant més feréstec, que propicià tot un imaginari al voltant d’indrets considerats màgics, com muntanyes i coves...