L’aigua, element sagrat i element profà a l’antic Egipte

  • nouveau
    Fin
    • PROF. MAITE RADA CABALLÉ
      Llicenciada en Història per la UB. Màster en Egiptologia per la Fundació Arqueològica Clos

    • Fundació Arqueològica Clos
    • 20 de novembre de 2018 à 19h

L’aigua és font de vida. A Egipte ho era fins al punt que, com bé sabem, Heròdot el considerava un “do del Nil”. Segons les creences dels antics egipcis basades en el Nun, l’aigua ja hi era inclús abans de la creació. Tanmateix, el Nil era el seu calendari, la seva via de comunicació, la seva fertilitat.

Ara bé, a l’ús de l’aigua, la conservació, la relació que hi tenien a la vida real o al món ritual (les purificacions, els llacs sagrats presents a tots els temples egipcis o les possibles ofrenes  d’aigua) no hi dedicaren gaire atenció. En el món funerari, l’aigua formava el Més Enllà, essent la imatge del camp inundat allò més similar al Paradís dins la mentalitat egípcia.

Els cossos es purificaven i, entre altres aspectes, a les peticions funeràries s’hi deia “vaig donar de beure l’assedegat”.

La qüestió és: estaven parlant realment d’aigua?

Ce site utilise des cookies. En poursuivant votre navigation, vous acceptez l’utilisation de cookies. Obtenir plus d’information.