Les relíquies a l’Antiguitat tardana, un fenomen entre religió i política

Amb la consolidació i posterior oficialització del cristianisme, els màrtirs i els sants de la nova religió assoliren un estatus privilegiat i esdevingueren personatges de màxima categoria que exercien d’intercessors de la comunitat de fidels davant de la divinitat. Entre els segles III i VIII, es bastí un fenomen de caire religiós, però de clares implicacions polítiques, que determinà la geografia del sacre en la Mediterrània alhora que establia un veritable sistema de relacions en la societat cristiana de la Romania.