Mercaders de mòmies. El mite de la mumia dins el context cultural i comercial de l’Edat Moderna

  • Fin
    • ELISABETH GARCIA MARRASÉ

      Fundació Arqueològica Clos-Museu Egipci de Barcelona.
      Màster Oficial en Estudis Històrics, UB. Membre del GEHMO (Grup d’Estudis Històrics del Mediterrani Occidental) de la Universitat de Barcelona

    • Fundació Arqueològica Clos
    • 7 de juin de 2018 à 19h

Al bell mig de l’imaginari renaixentista, on l’embalsamament gaudia d’un halo mitificador, cal situar les mòmies egípcies a mercè d’un context cultural i comercial que les tenia per remei medicamentós.

Bon nombre de metges i cirurgians eren afins a la creença de que els cossos vius podien guarir-se amb cossos morts, no sempre sencers sinó com a part de composicions farmacològiques que, sovint, es resolien sota la prescripció de carnemomia. Es tractava d’una creença posseïdora d’un fort caràcter màgic i, a més, prèvia a la doctrina paracèlsica. Era el resultat del que antuvi havien elogiat Dioscòrides i Plini el Vell, glossadors de les virtuts del betum, producte de Pèrsia molt preuat a l’Antiguitat, que passà a ser conegut com a mumia.

La confusió es donà perquè a l’antic Egipte el cos dels finats s’untava durant la momificació amb resines i olis que, un cop dessecats, prenien l’aspecte de betum natural. Aquesta aparença no sols comportà la substitució del terme egipci sah (‘cos embalsamat’) pel persa mumia; també motivà, des de temps medievals, la conversió de les mòmies en producte comercial i el sorgiment del seu mercadeig (a voltes, contraban).

Ara bé, en aquesta conferència veurem fins a quin punt les mòmies que arribaven fins a fires i boticas d'arreu no sempre eren antigues, entrant aquí en joc les arts de la falsificació...