Solitud, de Víctor Català (Caterina Albert)

  • nouveau
    Fin
    • ANNA BOU

      Filòloga. Divulgadora literària.

    • Fundació Arqueològica Clos
    • 15 de octobre de 2020 à 19.00

Aquest Fòrum Literari neix arran de l’èxit amb què fou rebut el dedicat fa un temps a Mercè Rodoreda i gràcies a la petició que ens heu fet arribar molts de vosaltres.

Poc abans de l'esclat de la pandèmia, la premsa cultural es va fer ressò d'una notícia engrescadora pels amants de la lectura, on s'anunciava la intenció de tornar a editar novel·les clàssiques, publicades amb pseudònim masculí, amb el nom real de les escriptores.

És, doncs, el moment propici de rellegir Solitud (1904-1905), escrita per una dona i, tanmateix, protagonitzada per una dona, qui sap si l’alter ego de l’autora. Una novel·la cal dir que no feminista, segons l’escriptora, però que en canvi es pot llegir en clau feminista. «Quina solitud!», exclama la Mila en el primer capítol.

Toca fer-nos, sí o sí, una pregunta clau en els temps difícils en què ens trobem immersos des de fa mesos, profundament marcats per una pandèmia que, en molts sentits, pot abocar massa sovint en l'aïllament de l'individu:

podem esbrinar i arribar a determinar quantes solituds hi ha?

A partir d'aquest interrogant ens plantejarem quina és la solitud de la protagonista del llibre i, en general, quina és la solitud que sent i percep una dona.

Ho descobrirem tot explicant la novel·la i, naturalment, comptant amb les vostres intervencions.

Entre tots i totes decidirem si estem davant una novel·la femenina, feminista o si, de fet, les grans obres no necessiten cap adjectiu ni acotació.